This site uses own and third-party cookies to provide you with better service. When browsing, you agree the use of cookies. To desactivate cookies you can change your preferences in the browser's settings.

Blog

Cultura

El sector del teatre -i de les arts escèniques en general- no passa pel seu millor moment. Tot i que ha sabut evolucionar en alguns aspectes i adaptar-se als temps que corren en la mesura de les seues possibilitats, el teatre de veritat mai podrà ser industrial i, com a ofici, sempre ha estat en crisi.

Les xicotetes i mitjanes companyies han sabut fer autocrítica, i no han culpat de tots els mals a la pujada de l’IVA. El del teatre és un sector en el que l’experiència és un grau, i per això els més veterans no poden ara quedar-se al camerino i perdre’s les estrenes en quant a comunicació digital es tracta. La primera pregunta, quasi sempre: invertir en promoció a través de les xarxes socials significarà més gent al teatre? Ací van 10 raons per les que, almenys, caldrà intentar-ho:

1 →  No perdeu res

És relativament econòmic estar present en les xarxes socials. Si no disposeu de pressupost per contractar un comunicador que les gestione, amb seny i seguint les normes de cortesia de cada xarxa, podeu estar presents invertint ‘només’ temps. Recordeu que els usuaris d’una xarxa sempre són més receptius quan tenen la sensació que el contingut ha estat preparat per al canal on es llança el missatge. No és el mateix un tuit que una entrada a Facebook.

2 →  És senzill

Qui més, qui menys, ha usat o usa habitualment les principals xarxes socials. Quan no es té una estratègia de comunicació digital definida perquè no es pot comptar amb personal destinat a la promoció, es podeu recolzar en canals de renom i en influencers. Si la vostra proposta és interessant i teniu una història que contar, estaran disposats a ajudar-vos, almenys, amb un retuit.

3 →  Facilita la fidelització

Quan som clients o consumidors, ens agrada que ens cuiden; ara, més que mai, tenim la oportunitat de fer-ho amb els espectadors i potencials assistents als espectacles. Si la companyia és activa a les xarxes, l’usuari confiarà en preguntar-vos coses, anunciarà a la seua comunitat de seguidors que anirà a veure l’espectacle -o dirà amb ràbia que no pot anar-hi-. Quan s’acabe la funció, compartirà la seua opinió. Si detecteu la conversa al voltant del vostre espectacle (és fàcil amb plataformes com Foursquare, Twitter o Instagram), uniu-vos, doneu les gràcies, o expliqueu per què no ha estat una bona funció. Sigueu humans. Fa uns mesos, per iniciativa d’alguns espectadors anònim de Barcelona, es va promoure el hashtag #postfunció, en el que tots compartien les seues impressions a l’eixida del teatre. Amb el temps, s’ha creat una comunitat no-virtual que es coordina per anar al teatre sovint. La iniciativa ha tingut repercussió a diversos mitjans de comunicació i, a Twitter, més de 150.000 usuaris únics han llegit al voltant de l’etiqueta #postfunció només al mes de febrer. Cal destacar el fullet que el Teatre Nacional de Catalunya va editar per a l’espectacle Una història catalana, de Jordi Casanovas; ja no veiem les crítiques dels grans grups de comunicació: la crítica la fan les persones que han compartit la seua experiència a la xarxa. Eixes són les oportunitats que no podeu deixar passar.

4 →  Els nous públics, als nous canals

No sols ha canviat el mitjà, també el llenguatge amb el que comuniquem. Els cartells i l’agenda als periòdics ja no funciona per a tots. Amb els nous canals ens apropem a un nou públic, eixe que sembla que s’ha distanciat dels teatres.

5 →  L’audiovisual

D’una pel·lícula tenim tràiler -hui en dia, fins i tot d’un llibre-. Ens anem a conformar amb una sinopsi de l’obra? Fem que l’espectador compre l’entrada amb confiança. Com a exemple de campanya en vídeo, la dels abonaments del ‘Teatro Real’ per a la temporada 13/14 d’òpera (Vimeo)

6 →  Fes-te sentir

El teatre és original, únic i sorprenent. Eixes són les claus per a qualsevol campanya de marketing viral. No hi ha més creativitat a una agència de publicitat que a la ment d’un dramaturg o a l’oficina d’una xicoteta companyia de teatre plena de talents.

7 →  Wikiteatre

Per què no crear junts? El color d’un vestit? El nom d’un personatge? Feu partícip al futur espectadordeixant-lo decidir aspecte de l’obra, d’algun detall que no siga transcendental però que vos assegure la il·lusió d’un espectador que s’ha sentit part del procés.

8 →  Micro-productors executius

Les lleis de mecenatge a l’Estat espanyol no han acabat de cuallar mai. En els últims anys, però, nombroses iniciatives culturals s’han pogut dur a terme gràcies a la popularització de plataformes demicromecenatge. Per a aconseguir la recaudació és necessària una campanya que involucre als seguidors dels canals socials de la companyia.

9 →  #ComUnFan

L’espectador pot conéixer i apropar-se d’una manera fins ara inèdita a l’actor o al director. Pot conéixer-lo. Pot saber de les seues opinions per Twitter, veure què ha dinat amb la resta del repartiment per Instagram, saber dels seus gustos per Facebook… Quan arriba el dia de la funció, res millor que fer check-in a Foursquare en l’aeroport de la ciutat dient que “en poques hores, t’espere al Teatre de la teua ciutat”.

10 →  Els ‘grans’ ja hi són, i ara tots podem ser grans

Si has tingut paciència d’arribar al punt número 10, de segur que eres capaç de promocionar el teu teatre a la xarxa.

Contact

Contact form

How can we help you?

Diapasó